Contribucions #13diesenvalencià22 #13diesencatalà22

Núria (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Inés (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Irene (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Iria (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Dídac (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Pau (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Alexandra (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Selva (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Anna B. (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Adriano (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Adrià (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Anna (IES Salvador Espriu, Barcelona)

Aina (IES Salvador Espriu, Barcelona)

En aquest diari reflaxaré les experiències que visqui les pròximes dues setmanes utilitzant el català com a llengua predominant en totes les ocasions que sigui possible.

Dissabte 19 de febrer del 2022, primer dia:

Avui he passat el dia en família on ja de normal sempre parlem català així que no hi ha hagut cap diferència. Tinc ganes de començar l’experiència al institut on és més fàcil que recorri al castellà.

Dilluns 21 de febrer del 2022, tercer dia:

Primer dia que duc a terme el repte a l’institut. A classe no m’ha estat cap problema ja que estic acostumada a utilitzar-lo i fins i tot amb algunes de les meves amigues. Tot i això, hi ha altres persones a qui sí que em dirigeixo en castellà i s’ha fet estrany no canviar l’idioma quan es dirigien en castellà a mi. He de reconèixer que en alguns punts de la conversa m’he passat al castellà però és part del procés adonar-me que sempre canviem la llengua involuntàriament.

Dijous 24 de febrer del 2022, sisè dia:

Avui per primer cop he conservat conscientment el català amb amigues. S’ha fet estrany però la conversa ha pogut fluir igualment i ens hem entès sense la necessitat de canviar de llengua. A classe i a casa la situació ha seguit igual.

Dilluns 28 de febrer del 2022, desè dia:

Ja m’he acostumat a parlar el català a totes hores asmb tothom i m’he adonat de la facilitat amb la que canviem d’idioma i com a poc a poc se sent més el català. Avui a més he sigut conscient que no ha sigut estrany el fet de que parlés en català amb totes les amigues sinó que ha sigut una total normalitat.

Dimarts 1 de març del 2022, onzè dia:

Avui he rebut una trucada telefònica publicitària hi s’han dirigit a mi en castellà. Jo he mantingut la conversa en català.

Dimecres 2 de març del 2022, dotzè dia:

He anat a comprar amb la meva mare al supermercat i m’he adonat que els caixers es dirigeixen a tothom en castellà. Després hem anat a berenar al bar i els cambrers també se’ns han dirigit en castellà.

Dijous 3 de març del 2022, tretzè i últim dia:

Avui he anat a casa del meu pare i m’he adonat que la veu del intèrfon del seu portal dona la indicació d’entrar en català. M’ha cridat l’atenció i m’he adonat que la majoria de vegades no és així.

Lucía (IES Serpis, València)

  • L’altre dia vaig anar a comprar el pa al forn i el vaig demanar en valencià (com solc fer-lo). La dependenta va continuar la conversa de forma normal en valencià, ja que en realitat és ella la que canvia la seua llengua materna quan algú li parla en castellà. He de dir que el forn era el del barri (el Cabanyal) i allí sempre parlen en valencià a tots els clients del barri.
  • De manera habitual vaig a la biblioteca del meu institut per demanar llibres. El cas és que la persona bibliotecària mai parla en valencià. Tot i que tu li parles en aquest idioma, sempre contesta en castellà i la conversa sempre és bilingüe.
  • En un dinar familiar típic dels diumenges vaig parlar tota l’estona en valencià amb la meua família. Afortunadament, la major part dels membres de la meua família no es van sorprendre, ja que, tot i que no solem fer-ho en els dinars familiars, moltes vegades ens comuniquem en valencià, sobretot amb els meus oncles i el meu iaio. D’altra banda, la meua iaia (que prové de Salamanca) no parla molt fluidament, però l’entén perfectament i sí que el parla en ocasions puntuals.

Àngels (IES Altaia, 2n de batxillerat)

Hola! Soc Àngels, de 2n de batxillerat científic.
En primer lloc, m’agradaria comentar una experiència que vaig tindre amb el valencià el passat 9 de febrer quan vaig anar a l’examen del carnet de cotxe en Alacant. Els funcionaris que treballaven allí cap d’ells parlava valencià o almenys en els que jo vaig interactuar, ja que a un d’ells li vaig fer una pregunta en valencià i em va dir que si ho podia repetir en castellà.

En segon lloc, el mateix dia vaig conéixer a dues persones d’Argentina que duien vivint ací molts anys i els vaig preguntar si parlaven valencià. Els dos em van respondre que no, però que si l’entenien a la perfecció. Aleshores, vaig preguntar-los que per què mai parlaven encara que fora una mica valencià i em van dir que els feia vergonya pel seu accent argentí mesclat amb el valencià. Personalment, em va sorprendre molt la seua contestació, encara així els vaig animar que ho intentaren a poc a poc.”

Vicent (IES Altaia, 2n de batxillerat)

“En aquests 13 dies, m’han ocorregut dues situacions impactants. La primera favorable. Vaig anar a una fruiteria. La dependenta em va atendre en castellà, i jo li vaig respondre en valencià. Es va sorprendre molt i va continuar la conversació en valencià. La segona va ser en un restaurant, quan vaig demanar en valencià, i el cambrer em va contestar en castellà. Jo li vaig preguntar si en sabia, de valencià, i em digué que com estàvem en Espanya havia de parlar espanyol, i vaig haver de canviar al castellà. M’ha paregut una experiència molt agradable perquè he pogut conèixer què pensa la gent sobre la llengua que parla.”

Salvador

“Hui els meus companys de rem m’han escoltat parlar en valencià per primera vegada, ja que sempre parle en castellà amb ells. A la majoria els ha fet gràcia, ja que el meu nivell de valencià no és molt alt. Però al meu entrenador li ha fet prou il·lusió, ja que el parla valencià amb la seua família, però amb nosaltres sempre parla en castellà ja que la majoria dels meus companys no parlen valencià. El i jo hem continuat parlant valencià.”

Carme (Altea)

“Vaig anar a una cafeteria amb una amiga i vaig demanar en castellà. Quan la meua amiga va demanar en valencià la cambrera li va respondre en valencià. Em vaig quedar sorpresa que sapiguera parlar valencià i em vaig adonar que done per entés que ningú entén o parla en valencià. I per això em dirigesc sempre en castellà a la gent.”