Una bona anàlisi, Fátima.
És a dir, que les persones volen creure certes idees, però també volen jugar papers com si el món sencer fos un teatre. En aquest sentit l’apecte metateatral de l’obra – el teatre dins el teatre – coincideix amb la crítica social. Cadascú està lluitant per tenir una feina millor i ho fa, gairebé sacrificant la seva pròpia identitat.